Clamant en silenci pels drets dels Refugiats.
Dimecres 9 de setembre 2015,
Aquest vespre, la Plaça de la Porxada de Granollers feia goig. Molts ciutadans clamaven des dels silenci, per tal que l’èxode de Refugiats s’aturi i tothom pugui viure amb pau i dignitat.
M’han demanat de adreçar-me als assistents i de llegir el Comunicat de Pallassos sense fronteres, instigadors d’aquesta iniciativa. Vet aquí les meves paraules i el Comunicat, abans del minut de silenci, acompanyat de música de Mahler.
Foto: Toni Torrillas.
No permetem que la crisi dels immigrants ens desqualifiqui, en tant que sers humans.
Hem d’actuar sense demora, deixar de banda la indignació, i passar a l’acció. Que ningú digui que no podem!
Demà, podem ser nosaltres.
Al llarg dels darrers anys hem viscut molts conflictes, també a casa nostra. Avui però és greu, ja que en aquesta ocasió, el flux és grandiós.
Nosaltres, hem de servir de pont, a partir del qual ningú quedi sense aixopluc: petits i grans, homes-dones-nens-ancians que han fugit de guerres-fam-por.
Procurem-los asil, amor, esperança, en tant que refugiats, que esperen tornar a casa seva.
Ningú deixa per gust l’espai que l’ha vist néixer, créixer, on te els amics i al.legats. Els arrels.
Hem però d’aprofundir i atacar les causes. La principal, la fabricació-venda d’armes, en la que també Espanya hi està implicada i, la cobdícia d’alguns, pel què representa en guanys.
Avui SOM aquí per denunciar, per exigir als Estats Europeus que compleixin els protocols de protecció a les persones refugiades que, han signat i ratificat.
Llegeixo ara el Comunicat que han fet Pallassos sense fronteres, instigadors d’aquest minut de vergonya i dignitat, al que avui 9 de setembre, molts Municipis s’han sumat.
A Granollers, convoquen, Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat, Fundació Cultura de Pau, amb el suport de Can Jonch. Centre de Cultura per la Pau-Ajuntament de Granollers.
Campanya de denúncia sobre el tracte que reben les persones refugiades que intenten arribar a Europa
Pallassos Sense Fronteres té, com a prioritat, millorar la situació en què es troba la infància refugiada, sigui per causa bèl·lica o, conseqüència de desastres naturals.
Els pallassos i pallasses de l’associació sempre hem pensat que, l’organització, és una eina propietat dels nens i nenes que, malauradament, pateixen aquesta dolorosa situació.
Arran dels esdeveniments que s’estan produint, amb els refugiats que arriben a Europa buscant consol i ajut, procedents principalment de països en guerra com Iraq, Síria, Afganistan, Sudan, Nigèria, Somàlia, Eritrea, Líbia i altres, ens veiem absolutament impotents, i, al mateix temps que volem fer sentir la veu de la infància refugiada, també volem expressar el sentiment de vergonya que ens envaeix, davant l’actitud dels governs europeus.
Per aquesta raó endeguem aquesta campanya mitjançant la qual, volem exigir a les nostres autoritats un mínim d’humanitat i, fer callar les veus inhumanes que es neguen a donar suport a tota aquesta gent.
Volem que es respectin les Convencions de Ginebra a les quals, els nostres estats estan adherits, en concret la del 28 de juliol de 1951, ratificada en el protocol sobre l’estatut de refugiats de 1967, que, en aquest cas, garanteix la vida, la integritat física i la llibertat a les poblacions que fugen de la guerra.
Els països Europeus han signat i ratificat aquest compromís, que, en l’article 31 diu que, no es pot penalitzar a cap refugiat per haver entrat de manera irregular, si procedeix d’un lloc on, la seva vida estava en perill i, s’ha presentat a les autoritats.
Us animem a tots i totes a manifestar la vostra vergonya davant del vostre municipi tots els dimecres, a les 20h.
Va ser un Minut especial, amb molta gent. A més a més dels habituals: Associacions, polítics, persones plurals, van acompanyar-nos els que anaven a escoltar el Míting de la CUP i, lógicament, els seus liders.
Els agraïm que, acceptessin de retardar el seu acte, per tal que el Minut de Silenci es pogués dur a terme a l’hora prevista.
Va dir unes paraules la Mercè Riera de El Xiprer, emotives com sap dir ella. Silenci de Vergonya. Silenci de Dignitat.
Fins quan?
Un minut de vergonya. Un minut de dignitat.
#1minutdevergonya, #1minutdedignitat a La Porxada de Granollers.
Dimecres 16 setembre 2015,
Una lluna impressionant a la Porxada que ens va acompanyar en el Minut de Silenci.
Novament hem fet sentir la veu, en aquesta ocasió la de la Rosa Murtra d'Aminstia Internacional i, el silenci aclaparador dels assistents a l'acte, com sempre plurals, gent que estimen la vida, que volen acompanyar aquesta dissortada gent que ha de fugir del seu hàbitat, per culpa de la guerra.
Reclamem dels Estats europeus que, amb diligència, compleixin amb els protocols signats de reconèixer aquests nostres germans, en tant que Refugiats de guerra, amb els drets-deures que suposa, poder viure amb dignitat.
#1minutdevergonya, #1minutdedignitat a la La Porxada de Granollers.
Dimecres 23 de setembre 2015,
Vam ser a la Porxada, per tercera setmana consecutiva, per a clamar en silenci a favor dels Drets dels Refugiats.
#1minutdevergonya, #1minutdedignitat a la La Porxada de Granollers.
Dimecres 30 setembre 2015,
De nou la Plaça de la Porxada de Granollers ha estat escenari del Minut de silenci, que seguint l'exemple de Pallassos sense fronteres, i organitzat pel Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat, Fundació Cultura de Pau, amb el suport de Can Jonch-Centre de Cultura per la Pau-Ajuntament de Granollers, reclama Dignitat, per als Refugiats que arriben a Europa fugint de la guerra.
L'encarregat de posar veu a l'acte ha estat avui Pere Cladellas, de la Fundació Oncovallès.
Acte entranyable, de dolor i esperança, davant tan greu situació: 8000 persones-dia creuen les fronteres. Els camps de refugiats són volàtils, els fan desaparèixer. M'ha explicat Tortell Poltrona que el més estable és el de Potovac, que acull més de 3000 persones, un 30% de les quals són nens. Diu que el govern Croat compara el Mur hongarès amb el palestí.
Un equip de Pallassos sense fronteres continua a la frontera de Sèrbia / Hongria. Expliquen que l'hivern ha arribat carregat de problemes per a totes aquestes famílies que, per força, van abandonar la seva llar per protegir les seves vides. Que els que governen no tenen en compte la urgent situació que viuen els refugiats. Fa mal!!
Cal prenguin les mesures pertinents perquè els desplaçats arribin a un destí segur, on reprendre la seva vida quotidiana, mentre esperen que els seus països recuperin la pau i puguin tornar de nou a casa.
