(VERSIÓ EN CATALÀ)
A Pallassos Sense Fronteres treballem en terreny amb la infància refugiada per causes bèl·liques o com a conseqüència de desastres naturals. Per aquest motiu els últims dies un equip de PSF format per David Gallego, artista voluntari i assessor artístic, i Samuel Rodríguez, logista i responsable de comunicació, s'ha traslladat als territoris de les fronteres entre Croàcia, Hongria, Sèrbia i Macedònia per a fer una exploració i veure quin és el millor tipus d'intervenció a realitzar per acompanyar i intentar millorar la situació emocional de la infància refugiada que està arribant a Europa procedent de Síria, l'Iraq, Afganistan i d'altres països en conflicte.
A continuació us expliquem quina ha estat la cronologia de l'exploració:
Divendres 25 de setembre de 2015,
FASE I. ARRIBADA A TERRENY
Zagreb (Croàcia) - Bregana (frontera Croàcia / Eslovènia)
L'equip de PSF integrat per David Gallego i Samuel Rodríguez viatja en avió fins a Zagreb, capital de Croàcia, i es reuneix amb Creu Roja Croàcia per a començar a analitzar la ruta que segueixen els migrants i refugiats. Els expliquen que la situació de la infància és delicada i creuen que la nostra feina seria molt útil.
L'equip realitza un viatge fins al poble de Bregana, a la frontera amb Eslovènia, per tenir contacte visual amb allò que fins feia uns dies semblava que havia estat un pas de refugiats. Contràriament, ja no hi ha rastre de migrants i els vilatans comenten que van veure arribar alguns autocars però a ningú arribant a peu.
Dissabte 26 de setembre de 2015,
FASE II. PRIMER CONTACTE AMB L'EMERGÈNCIA HUMANITÀRIA
Zagreb (Croàcia) - Opatovac (frontera Croàcia / Sèrbia)
L'equip es desplaça fins al camp de trànsit de refugiats d'Opatovac, prop de la frontera de Croàcia amb Sèrbia, on es reben entre 3 i 4 mil persones al dia que en 24h deixen l'emplaçament per a viatjar cap a Hongria.
Quan arriben al camp d'Opatovac, David i Samuel es troben els voluntaris de la Child Protection Unit d'UNICEF. Serà la seva primera visió del camp. És tracta d'un camp pres per la policia i l'exèrcit on surten desenes d'autobusos carregats de persones. Abans de l'entrada al camp hi ha una mena d'hangar en el qual s'identifica a tot aquell que hi entra i abans de l'hangar d'identificació hi ha un hangar metge militar en el qual s'atén (se'ls pren la temperatura, etc) a les persones que arriben. Fora del perímetre oficial del camp hi ha altres carpes d'organitzacions no governamentals que, de forma autònoma i sense estar sota la supervisió del govern croat, donen atenció als migrants quan aquests arriben en autobusos des de la frontera amb Sèrbia en el punt de Bapska, a 15 km d'Opatovac.
El camp està dividit en 4 sectors: vermell, blau, groc i verd. Aquest últim correspon als migrants "vulnerables", això és famílies (completes amb pare i mare o no) i menors no acompanyats. Els menors no acompanyats són un dels majors problemes a què han de fer front les organitzacions que hi treballen ja que hi ha risc de trànsit i abús de menors. Per aquest motiu, una de les seves tasques principals és identificar aquests menors perquè no pateixin més.
Durant la visita observen com s'organitzen les columnes de migrants que es preparen per sortir del camp, a les ordres de la policia que són traduïdes per traductors d'àrab, persa i kurd. Les carpes militars on han passat la nit no tenen lliteres, només una estoreta sobre el sòl de terra. Plou.
Bapska (frontera Croàcia / Sèrbia)
A la tarda l'equip es dirigeix al pas fronterer de Bapska. Es troben 2 km de persones, famílies senceres, esperant sota la pluja un seient en una furgoneta que els porti a Opatovac. Aquestes persones vénen des de Sid, Sèrbia, i caminen una distància d'uns 2-3km fins arribar a la part croata de la frontera on els esperen els busos. La situació és dramàtica, la gent es mulla, només uns quants voluntaris estan atenent a aquestes persones oferint roba i menjar. Poden arribar a esperar fins a 3 hores la furgoneta o l'autobús que els porti al camp. Les persones només es distingeixen per una llum de l'exèrcit croat que apunta a l'inici de la fila. Els policies es compten per sobre del centenar i es veu un desplegament de vehicles policials i militars. Al voltant fa fred, pluja, els nens ploren. Horrible.
Fotos. Bapska, punt fronterer entre Sèrbia y Croàcia. ©Samuel Rodríguez/PSF
Diumenge 27 de setembre de 2015,
FASE III. INICI DE L'EXPLORACIÓ PER A DETERMINAR EL MILLOR TIPUS D'INTERVENCIÓ
Petrovo Selo (pas fronterer Bòsnia / Croàcia)
L'equip es dirigeix al pas fronterer de Petrovo Selo que està tancat per als migrants que van cap a Hongria. Els refugiats són rebuts per les autoritats hongareses, que els fan pujar en autobusos on seria un bon moment per pujar i realitzar algun tipus d'acció. La policia croata els explica que pugen a un tren o bus, o tots dos, i que van directes a la frontera amb Àustria. David i Samuel veuen que a la frontera Hongaresa hi ha aturats dos vehicles militars, un d'ells de guerra. És un Humvee armat amb metralleta automàtica que apunta cap als migrants. I cap a Croàcia, és a dir, cap als refugiats que van entrant a Hongria. L'equip decideix continuar fins a l'estació de Belisce, que resulta ser una estació fantasma, com abandonada. I després d'això emprèn el seu viatge cap a Belgrad.
Fotos. Frontera de Croàcia amb Hongria. ©Samuel Rodríguez/PSF
Dilluns 28 de setembre de 2015,
FASE III. SEGUEIX L'EXPLORACIÓ PER CONCRETAR ELS LLOCS D'INTERVENCIÓ
Belgrad (Sèrbia)
L'equip dedica la jornada de dilluns a esbrinar on hi ha migrants i refugiats a Belgrad. Gràcies a unes informacions d'una periodista sèrbia dissabte a la nit a Bapska troben ràpidament les localitzacions on es troben instal·lades aquestes persones, acampades. Les organitzacions d'ajuda humanitària atenen els migrants, per exemple, proporcionant connexió a internet en un dels seus locals, assessorament legal, informació sobre com comprar bitllets, etcètera. Les persones que estan a Belgrad són menys que setmanes anteriors però tot i així es creu que arriben un miler per dia, si bé no hi ha un cens ni res semblant. Decideixen que La Plaça de l'estació d'autobusos, la Plaça de la Facultat d'Economia i el Centre de suport als sol·licitants d'asil són tres espais on poder realitzar intervencions.
Foto. Espai reservat per a la infància. ©Samuel Rodríguez/PSF
Fotos. Belgrad (Sèrbia). ©Samuel Rodríguez/PSF
Fotos. Dibuixos fets pels nens a Belgrad (Sèrbia). ©Samuel Rodríguez/PSF
Dimarts 29 de setembre de 2015,
FASE III. SEGUEIX L'EXPLORACIÓ PER CONCRETAR ELS LLOCS D'INTERVENCIÓ
Preshevo (frontera Sèrbia / Macedònia)
Abans d'arribar al nucli urbà i poc després de creuar les vies del tren a Preshevo David i Samuel es troben amb un grup enorme de persones, més d'un miler, fent una cua molt compacta amb empentes i molta tensió, a les portes d'un recinte l'accés del qual està controlat per la policia sèrbia. El recinte resulta ser el punt de registre dels migrants que acaben d'entrar al país provinents d'un tren des de Gevgelija, al sud-est de Macedònia, sobre la frontera amb Grècia. Allà els registren i s'organitzen per al transport cap a la frontera amb Croàcia (Bapska) amb autobús. Hi ha tensió, cansament, esgotament, nervis... A l'espai hi ha una carpa d'UNICEF on es dóna assistència als menors. Aquesta carpa té un aforament per aproximadament uns 50-60 nens i es tracta d'un espai ideal per a realitzar espectacles.
A Pallassos Sense Fronteres treballem en terreny amb la infància refugiada per causes bèl·liques o com a conseqüència de desastres naturals. Per aquest motiu els últims dies un equip de PSF format per David Gallego, artista voluntari i assessor artístic, i Samuel Rodríguez, logista i responsable de comunicació, s'ha traslladat als territoris de les fronteres entre Croàcia, Hongria, Sèrbia i Macedònia per a fer una exploració i veure quin és el millor tipus d'intervenció a realitzar per acompanyar i intentar millorar la situació emocional de la infància refugiada que està arribant a Europa procedent de Síria, l'Iraq, Afganistan i d'altres països en conflicte.
A continuació us expliquem quina ha estat la cronologia de l'exploració:
Divendres 25 de setembre de 2015,
FASE I. ARRIBADA A TERRENY
Zagreb (Croàcia) - Bregana (frontera Croàcia / Eslovènia)
L'equip de PSF integrat per David Gallego i Samuel Rodríguez viatja en avió fins a Zagreb, capital de Croàcia, i es reuneix amb Creu Roja Croàcia per a començar a analitzar la ruta que segueixen els migrants i refugiats. Els expliquen que la situació de la infància és delicada i creuen que la nostra feina seria molt útil.
L'equip realitza un viatge fins al poble de Bregana, a la frontera amb Eslovènia, per tenir contacte visual amb allò que fins feia uns dies semblava que havia estat un pas de refugiats. Contràriament, ja no hi ha rastre de migrants i els vilatans comenten que van veure arribar alguns autocars però a ningú arribant a peu.
Dissabte 26 de setembre de 2015,
FASE II. PRIMER CONTACTE AMB L'EMERGÈNCIA HUMANITÀRIA
Zagreb (Croàcia) - Opatovac (frontera Croàcia / Sèrbia)
L'equip es desplaça fins al camp de trànsit de refugiats d'Opatovac, prop de la frontera de Croàcia amb Sèrbia, on es reben entre 3 i 4 mil persones al dia que en 24h deixen l'emplaçament per a viatjar cap a Hongria.
Quan arriben al camp d'Opatovac, David i Samuel es troben els voluntaris de la Child Protection Unit d'UNICEF. Serà la seva primera visió del camp. És tracta d'un camp pres per la policia i l'exèrcit on surten desenes d'autobusos carregats de persones. Abans de l'entrada al camp hi ha una mena d'hangar en el qual s'identifica a tot aquell que hi entra i abans de l'hangar d'identificació hi ha un hangar metge militar en el qual s'atén (se'ls pren la temperatura, etc) a les persones que arriben. Fora del perímetre oficial del camp hi ha altres carpes d'organitzacions no governamentals que, de forma autònoma i sense estar sota la supervisió del govern croat, donen atenció als migrants quan aquests arriben en autobusos des de la frontera amb Sèrbia en el punt de Bapska, a 15 km d'Opatovac.
El camp està dividit en 4 sectors: vermell, blau, groc i verd. Aquest últim correspon als migrants "vulnerables", això és famílies (completes amb pare i mare o no) i menors no acompanyats. Els menors no acompanyats són un dels majors problemes a què han de fer front les organitzacions que hi treballen ja que hi ha risc de trànsit i abús de menors. Per aquest motiu, una de les seves tasques principals és identificar aquests menors perquè no pateixin més.
Durant la visita observen com s'organitzen les columnes de migrants que es preparen per sortir del camp, a les ordres de la policia que són traduïdes per traductors d'àrab, persa i kurd. Les carpes militars on han passat la nit no tenen lliteres, només una estoreta sobre el sòl de terra. Plou.
Fotos. Camp de trànsit a Opatovac, Croàcia, prop de la frontera amb Sèrbia on arriben al voltant de 4.000 persones cada dia. ©Samuel Rodríguez/PSF
Bapska (frontera Croàcia / Sèrbia)
A la tarda l'equip es dirigeix al pas fronterer de Bapska. Es troben 2 km de persones, famílies senceres, esperant sota la pluja un seient en una furgoneta que els porti a Opatovac. Aquestes persones vénen des de Sid, Sèrbia, i caminen una distància d'uns 2-3km fins arribar a la part croata de la frontera on els esperen els busos. La situació és dramàtica, la gent es mulla, només uns quants voluntaris estan atenent a aquestes persones oferint roba i menjar. Poden arribar a esperar fins a 3 hores la furgoneta o l'autobús que els porti al camp. Les persones només es distingeixen per una llum de l'exèrcit croat que apunta a l'inici de la fila. Els policies es compten per sobre del centenar i es veu un desplegament de vehicles policials i militars. Al voltant fa fred, pluja, els nens ploren. Horrible.
Fotos. Bapska, punt fronterer entre Sèrbia y Croàcia. ©Samuel Rodríguez/PSF
Diumenge 27 de setembre de 2015,
FASE III. INICI DE L'EXPLORACIÓ PER A DETERMINAR EL MILLOR TIPUS D'INTERVENCIÓ
Petrovo Selo (pas fronterer Bòsnia / Croàcia)
L'equip es dirigeix al pas fronterer de Petrovo Selo que està tancat per als migrants que van cap a Hongria. Els refugiats són rebuts per les autoritats hongareses, que els fan pujar en autobusos on seria un bon moment per pujar i realitzar algun tipus d'acció. La policia croata els explica que pugen a un tren o bus, o tots dos, i que van directes a la frontera amb Àustria. David i Samuel veuen que a la frontera Hongaresa hi ha aturats dos vehicles militars, un d'ells de guerra. És un Humvee armat amb metralleta automàtica que apunta cap als migrants. I cap a Croàcia, és a dir, cap als refugiats que van entrant a Hongria. L'equip decideix continuar fins a l'estació de Belisce, que resulta ser una estació fantasma, com abandonada. I després d'això emprèn el seu viatge cap a Belgrad.
Fotos. Frontera de Croàcia amb Hongria. ©Samuel Rodríguez/PSF
Dilluns 28 de setembre de 2015,
FASE III. SEGUEIX L'EXPLORACIÓ PER CONCRETAR ELS LLOCS D'INTERVENCIÓ
Belgrad (Sèrbia)
L'equip dedica la jornada de dilluns a esbrinar on hi ha migrants i refugiats a Belgrad. Gràcies a unes informacions d'una periodista sèrbia dissabte a la nit a Bapska troben ràpidament les localitzacions on es troben instal·lades aquestes persones, acampades. Les organitzacions d'ajuda humanitària atenen els migrants, per exemple, proporcionant connexió a internet en un dels seus locals, assessorament legal, informació sobre com comprar bitllets, etcètera. Les persones que estan a Belgrad són menys que setmanes anteriors però tot i així es creu que arriben un miler per dia, si bé no hi ha un cens ni res semblant. Decideixen que La Plaça de l'estació d'autobusos, la Plaça de la Facultat d'Economia i el Centre de suport als sol·licitants d'asil són tres espais on poder realitzar intervencions.
Foto. Espai reservat per a la infància. ©Samuel Rodríguez/PSF
Fotos. Belgrad (Sèrbia). ©Samuel Rodríguez/PSF
Fotos. Dibuixos fets pels nens a Belgrad (Sèrbia). ©Samuel Rodríguez/PSF
Dimarts 29 de setembre de 2015,
FASE III. SEGUEIX L'EXPLORACIÓ PER CONCRETAR ELS LLOCS D'INTERVENCIÓ
Preshevo (frontera Sèrbia / Macedònia)
Abans d'arribar al nucli urbà i poc després de creuar les vies del tren a Preshevo David i Samuel es troben amb un grup enorme de persones, més d'un miler, fent una cua molt compacta amb empentes i molta tensió, a les portes d'un recinte l'accés del qual està controlat per la policia sèrbia. El recinte resulta ser el punt de registre dels migrants que acaben d'entrar al país provinents d'un tren des de Gevgelija, al sud-est de Macedònia, sobre la frontera amb Grècia. Allà els registren i s'organitzen per al transport cap a la frontera amb Croàcia (Bapska) amb autobús. Hi ha tensió, cansament, esgotament, nervis... A l'espai hi ha una carpa d'UNICEF on es dóna assistència als menors. Aquesta carpa té un aforament per aproximadament uns 50-60 nens i es tracta d'un espai ideal per a realitzar espectacles.
Fotos. Migrants i refugiats esperen el proper tren cap a Preshevo, Sèrbia, a Gevgelika al sud de Macedònia. ©Samuel Rodríguez/PSF
Foto. Cues per al registre i continuar el camí a Preshevo, frontera de Sèrbia amb Macedònia. ©Samuel Rodríguez/PSF
Dimecres, 30 de setembre de 2015,
(pendent)
--
(VERSIÓN EN CASTELLANO)
--
(VERSIÓN EN CASTELLANO)
En Payasos Sin Fronteras trabajamos en terreno con la infancia refugiada por causas bélicas o como consecuencia de desastres naturales. Por este motivo los últimos días un equipo de PSF formado por David Gallego, artista voluntario y asesor artístico, y Samuel Rodríguez, logista y responsable de comunicación, se ha trasladado a los territorios de las fronteras entre Croacia, Hungría, Serbia y Macedonia para hacer una exploración y ver cuál es el mejor tipo de intervención a realizar para acompañar e intentar mejorar la situación emocional de la infancia refugiada que está llegando a Europa procedente de Siria, Irak, Afganistán y otros países en conflicto.
A continuación os explicamos cuál ha sido la cronología de la exploración:
Viernes 25 de septiembre de 2015,
FASE I. LLEGADA A TERRENO
Zagreb (Croacia) - Bregana (frontera con Croacia/Eslovenia)
El equipo de PSF integrado por David Gallego y Samuel Rodríguez viaja en avión hasta Zagreb, capital de Croacia, y se reúne con Cruz Roja Croacia para empezar a analizar la ruta que siguen los migrantes y refugiados. Les explican que la situación de la infancia es delicada y creen que nuestro trabajo sería muy útil.
El equipo realiza un viaje hasta el pueblo de Bregana, en la frontera con Eslovenia, para tener
contacto visual con lo que hasta hacía unos días parecía que había sido un paso de refugiados. Sin
embargo, ya no hay rastro de migrantes y los lugareños comentan que vieron llegar algunos
autocares pero a nadie llegar a pie.
Sábado 26 de septiembre de 2015,
FASE II. PRIMER CONTACTO CON LA EMERGENCIA HUMANITARIA
Zagreb (Croacia) - Opatovac (frontera Croacia/Serbia)
El equipo se desplaza hasta el campo de tránsito de refugiados de Opatovac, cerca de la frontera de Croacia con Serbia donde se reciben entre 3 y 4 mil personas al día que en 24h dejan el emplazamiento para viajar destino a Hungría.
A su llegado al campo de Opatovac, David y Samuel se encuentran con los voluntarios de la Child Protection Unit de UNICEF en lo que será la primera visión del campo. Es un campo tomado por la policía y el ejército donde salen decenas de autobuses cargados de personas. Antes de la entrada al campo hay una especie de hangar en el que se identifica a todo aquél que va a entrar en el campo, y antes del hangar de identificación hay un hangar médico militar en el que se atiende (se les toma la temperatura, etc) a las personas que llegan. Fuera del perímetro oficial del campo hay otras carpas de organizaciones no gubernamentales que, de forma autónoma y sin estar bajo la supervisión del gobierno croata, dan atención a los migrantes cuando estos llegan en autobuses desde la frontera con Serbia, en el punto de Bapska, a escaso 15 km de Opatovac.
El campo está dividido en 4 sectores: rojo, azul, amarillo y verde. Este último corresponde a los migrantes “vulnerables”, esto es familias (completas con padre y madre o no) y menores no acompañados. Los menores no acompañados son uno de los mayores problemas al que tienen que hacer frente las organizaciones que allí trabajan ya que hay riesgo de tráfico y abuso de menores. Por este motivo, una de sus tareas principales es identificar a estos menores para que no sufran más.
En la visita observan cómo se organizan las columnas de migrantes que se preparan para salir del campo, a las órdenes de la policía que son traducidas por traductores al árabe, farsi y kurdo. Las carpas militares donde han pasado la noche no tienen litera, sólo una esterilla sobre el suelo de tierra. Llueve.
Bapska (frontera Croacia/Serbia)
Por la tarde el equipo se dirige al paso fronterizo de Bapska. Se encuentran con 2 km de personas, familias enteras, esperando bajo la lluvia un asiento en una furgoneta que les lleve a Opatovac. Estas personas vienen desde Sid, en Serbia y caminan una distancia de unos 2-3km hasta llegar a la parte croata de la frontera donde les esperan los buses. La situación es dramática, la gente se moja, solo unos pocos voluntarios están atendiendo a estas personas ofreciendo ropa y comida. Pueden llegar a esperar hasta 3 horas la furgoneta o el autobús que les lleve al campo. Las personas solo se distinguen por un foco del ejército croata que apunta al inicio de la fila. Los policías se cuentan por encima del centenar y se ve un despliegue de vehículos policiales y militares. Alrededor frío, lluvia, niños llorando. Horrible.
Domingo 27 de septiembre de 2015,
FASE III. INICIO DE LA EXPLORACIÓN PARA DETERMINAR el mejor tipo de intervención
Petrovo Selo (paso fronterizo Bosnia/Croacia)
El equipo se dirige al paso fronterizo de Petrovo Selo está cerrado para el paso de migrantes hacia Hungría. Los refugiados son recibidos por las autoridades húngaras, que les hacen subir en autobuses donde sería un buen momento para subir y realizar algún tipo de acción. La policía croata les cuenta que suben a un tren o bus, o ambos, y que van directos a la frontera con Austria. David y Samuel ven que en la frontera Húngara hay parados dos vehículos militares, uno de ellos de guerra. Es un Humvee armado con metralleta automática que apunta hacia los migrantes. Y hacia Croacia, es decir, hacia los refugiados que van entrando a Hungría. El equipo decide continuar hasta la estación de Belisce, que resulta ser una estación fantasma, como abandonada. Y tras esto emprende su viaje hacia Belgrado.
Lunes 28 de septiembre de 2015,
FASE III. SIGUE LA EXPLORACIÓN PARA CONCRETAR LOS LUGARES DE INTERVENCIÓN
Belgrado (Serbia)
El equipo dedica la jornada del lunes a averiguar dónde hay migrantes y refugiados en Belgrado. Gracias a unas informaciones de una periodista serbia el sábado por la noche en Bapska encuentran rápidamente las localizaciones donde se encuentran instaladas estas personas, acampadas. Las organizaciones de ayuda humanitaria atienden a los migrantes, por ejemplo, con conexión a internet en uno de sus locales, asesoramiento legal, información sobre cómo comprar billetes, etcétera. Las personas que están en Belgrado son menos que semanas anteriores pero aún así se cree que llegan/se van un millar por día, si bien no hay un censo ni nada parecido. Deciden que La Plaza de la estación de autobuses, la Plaza de la facultad de economía y el Centro de apoyo a los solicitantes de asilo son tres espacios donde poder realizar intervenciones.
Martes 29 de septiembre de 2015,
FASE III. SIGUE LA EXPLORACIÓN PARA CONCRETAR LOS LUGARES DE INTERVENCIÓN
Preshevo (frontera Serbia/Macedonia)
Antes de llegar al núcleo urbano y poco después de cruzar las vías del tren en Preshevo David y Samuel se encuentran con un grupo enorme de personas, más de un millar, haciendo una cola muy compacta con empujones y mucha tensión, a las puertas de un recinto el acceso del cuál está controlado por la policía serbia. El recinto resulta ser el punto de registro de los migrantes que acaban de salir entrar al país provenientes de un tren desde Gevgelija, al sureste de Macedonia, sobre la frontera con Grecia. Allí les registran y se organizan para el transporte hacia la frontera con Croacia (Bapska) en autobús. Hay tensión, cansancio, agotamiento, nervios... En el espacio hay una carpa de UNICEF donde se da asistencia a los menores. Esta carpa tiene un aforo para aproximadamente unos 50-60 niños y se trata de un espacio ideal para realizar espectáculos.
Miércoles 30 de septiembre de 2015,
(pendiente)
Gràcies per la feina que feu. Us admiro. Nosaltres, des de Granollers, seguirem fent aquest Minut de vergonya que, amb encert vau iniciar. NINGÚ ENS POT FER CALLAR!.
ResponEliminaCal denunciar aquesta Europa sorda davant la Iniquitat.
Lluitarem i els Guanyarem la partida. No ho dubtem!